El Tribunal Constitucional es carrega la plusvàlua municipal, un tribut que es cobra a l’hora de vendre un immoble o heretar-lo i que és una de les fonts de recaptació més importants per als ajuntaments. Considera que el sistema objectiu de càlcul de l’impost és inconstitucional perquè determina que sempre hi ha increment de valor quan es transmet un terreny, independentment que aquest increment existeixi en realitat, i de la quantia.
Això afecta directament el principi constitucional de capacitat econòmica recollit a l’article 31 de la Constitució espanyola. La sentència afectarà totes aquelles operacions signades a partir d’ara o que estiguin pendents de resolució als jutjats, però no tindrà efectes retroactius. José María Salcedo, soci d’Àtic Jurídic, afirma que «només es coneix la nota de premsa, però és possible també que es pugui instar la rectificació de les autoliquidacions de l’impost, presentades en els darrers quatre anys».
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, considera que són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004 , de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’impost de plusvàlua municipal que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real daquest increment.
És a dir, el mètode de càlcul del dit impost ignora si en la venda d’un habitatge hi ha hagut pèrdues o no, ni quin ha estat el guany realment obtingut. La sentència compta amb el vot particular concurrent del President Juan José González Rivas i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer.
L?import mitjà que surt a pagar pels contribuents oscil·len entre els 3.000 i 6.000 euros, encara que en funció del valor cadastral que tingui l?immoble transmès, els imports exigits poden ser molt superiors.
Es tracta del cop definitiu a aquest impost, assenyala José María Salcedo. I és que el Constitucional ja va declarar contrària a la Carta Magna l’exigència d’aquest impost en supòsits en què no hi havia hagut increment de valor (sentència de 11-5-2017), i en què l’impost a pagar era superior a la guany obtingut (31-10-2019). Ara, es considera inconstitucional l’exigència d’aquest impost, perquè s’exigeix ​​de manera objectiva, sense tenir en compte si hi ha hagut increment de valor, ni la quantia.
El soci d’Àtic Jurídic dedueix que aquesta sentència pot ser fruit del malestar del Constitucional amb el legislador, a qui fa quatre anys i mig que li exigeix ​​que modifiqui la normativa de l’impost, sense que res s’hagi fet sobre això. Aquesta petició es va incloure per primera vegada a la sentència d’11-5-2017, i va ser reiterat a la de 31-10-2019, sempre, de manera infructuosa. El Suprem, per part seva, també ha reclamat en nombroses ocasions al legislador, que escometés la necessària reforma legal.
El Ministeri d’Hisenda ha assegurat que revisarà aquest impost per garantir-ne la constitucionalitat i el finançament dels ajuntaments. A l’espera que el Tribunal Constitucional publiqui la sentència (previsiblement la setmana que ve), el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ultima un esborrany legal que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certesa als ajuntaments.
Per part seva, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha assenyalat que quan es conegui la sentència, es convocarà una Junta de Govern Extraordinària de la FEMP i, des de la Federació, “ens posarem en contacte amb la Ministra d’Hisenda i procedirem a interpretar la Sentència conjuntament i demanarem al Govern d’Espanya analitzar de manera conjunta la solució”, ha afirmat el president de la FEMP, Abel Caballero. Segons la seva opinió, és positiu una nova norma que permeti restablir l’impost amb «justícia de recaptació».
El Constitucional ja va tombar aquest impost el 2017
El febrer del 2017 el TC va declarar inconstitucional la norma foral que regula l’impost sobre la plusvàlua a Guipúscoa, una llei que és igual a l’estatal, de manera que aquest pronunciament obligava a modificar la normativa nacional també. D’aquesta manera, el Tribunal Constitucional considerava que quan hi ha una caiguda del valor del sòl no es genera el tribut ni l’obligació del contribuent de pagar aquest impost per la transmissió d’un immoble.
José María Salcedo, soci d’Àtic Jurídic, adverteix que, des del primer moment, el sistema objectiu de càlcul d’aquest impost ha estat molt qüestionat pels contribuents: el resultat a pagar no és un percentatge sobre el guany o pèrdua obtingut amb la transmissió.El Tribunal Constitucional es carrega la plusvàlua municipal, un tribut que es cobra a l’hora de vendre un immoble o heretar-lo i que és una de les fonts de recaptació més importants per als ajuntaments. Considera que el sistema objectiu de càlcul de l’impost és inconstitucional perquè determina que sempre hi ha increment de valor quan es transmet un terreny, independentment que aquest increment existeixi en realitat, i de la quantia.
Això afecta directament el principi constitucional de capacitat econòmica recollit a l’article 31 de la Constitució espanyola. La sentència afectarà totes aquelles operacions signades a partir d’ara o que estiguin pendents de resolució als jutjats, però no tindrà efectes retroactius. José María Salcedo, soci d’Àtic Jurídic, afirma que «només es coneix la nota de premsa, però és possible també que es pugui instar la rectificació de les autoliquidacions de l’impost, presentades en els darrers quatre anys».
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, considera que són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004 , de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’impost de plusvàlua municipal que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real daquest increment.
És a dir, el mètode de càlcul del dit impost ignora si en la venda d’un habitatge hi ha hagut pèrdues o no, ni quin ha estat el guany realment obtingut. La sentència compta amb el vot particular concurrent del President Juan José González Rivas i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer.
L?import mitjà que surt a pagar pels contribuents oscil·len entre els 3.000 i 6.000 euros, encara que en funció del valor cadastral que tingui l?immoble transmès, els imports exigits poden ser molt superiors.
Es tracta del cop definitiu a aquest impost, assenyala José María Salcedo. I és que el Constitucional ja va declarar contrària a la Carta Magna l’exigència d’aquest impost en supòsits en què no hi havia hagut increment de valor (sentència de 11-5-2017), i en què l’impost a pagar era superior a la guany obtingut (31-10-2019). Ara, es considera inconstitucional l’exigència d’aquest impost, perquè s’exigeix ​​de manera objectiva, sense tenir en compte si hi ha hagut increment de valor, ni la quantia.
El soci d’Àtic Jurídic dedueix que aquesta sentència pot ser fruit del malestar del Constitucional amb el legislador, a qui fa quatre anys i mig que li exigeix ​​que modifiqui la normativa de l’impost, sense que res s’hagi fet sobre això. Aquesta petició es va incloure per primera vegada a la sentència d’11-5-2017, i va ser reiterat a la de 31-10-2019, sempre, de manera infructuosa. El Suprem, per part seva, també ha reclamat en nombroses ocasions al legislador, que escometés la necessària reforma legal.
El Ministeri d’Hisenda ha assegurat que revisarà aquest impost per garantir-ne la constitucionalitat i el finançament dels ajuntaments. A l’espera que el Tribunal Constitucional publiqui la sentència (previsiblement la setmana que ve), el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ultima un esborrany legal que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certesa als ajuntaments.
Per part seva, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha assenyalat que quan es conegui la sentència, es convocarà una Junta de Govern Extraordinària de la FEMP i, des de la Federació, “ens posarem en contacte amb la Ministra d’Hisenda i procedirem a interpretar la Sentència conjuntament i demanarem al Govern d’Espanya analitzar de manera conjunta la solució”, ha afirmat el president de la FEMP, Abel Caballero. Segons la seva opinió, és positiu una nova norma que permeti restablir l’impost amb «justícia de recaptació».
El Constitucional ja va tombar aquest impost el 2017
El febrer del 2017 el TC va declarar inconstitucional la norma foral que regula l’impost sobre la plusvàlua a Guipúscoa, una llei que és igual a l’estatal, de manera que aquest pronunciament obligava a modificar la normativa nacional també. D’aquesta manera, el Tribunal Constitucional considerava que quan hi ha una caiguda del valor del sòl no es genera el tribut ni l’obligació del contribuent de pagar aquest impost per la transmissió d’un immoble.
José María Salcedo, soci d’Àtic Jurídic, adverteix que, des del primer moment, el sistema objectiu de càlcul d’aquest impost ha estat molt qüestionat pels contribuents: el resultat a pagar no és un percentatge sobre el guany o pèrdua obtingut amb la transmissió

(info idelista)