(Segons estudi de l’Agència Negociadora de l’Lloguer).
L’arrendador que sigui persona física té bonificacions fiscals i menys despeses, i pot recuperar l’habitatge.
Invertir en habitatge ha estat una de les alternatives més atractives dels últims anys. Amb la rendibilitat dels dipòsits i els bons en mínims i una elevada volatilitat al mercat de valors sobre la taula, molts particulars s’han llançat a comprar habitatges per destinar-los a lloguer. Una aposta que també s’ha produït des del món empresarial.
Segons les dades d’idealista, el rendiment d’adquirir una casa per llogar-es va situar a l’estiu en el 7,9%. I un estudi de l’Agència Negociadora de l’Lloguer (ANA) assegura que es tracta d’una inversió que aporta més beneficis a l’petit propietari que a el gran forquilla d’habitatges.
«Sempre que es parla d’inversions, la creença més generalitzada és que les empreses seran les més beneficiades, bé perquè tinguin un major coneixement i experiència en la matèria, o perquè les lleis i les normes van a anar favor seu», explica la companyia liderada per José Ramón Zurdo, que afegeix que «en el lloguer d’habitatges, la situació és la contrària: són els propietaris particulars els que obtenen majors beneficis, i no només econòmics, a l’hora de comprar un habitatge per després destinar-la a l’lloguer residencial . Analitzant l’actual legislació arrendatícia es pot afirmar que quan el titular arrendador de l’habitatge que es vol llogar és una persona física el lloguer té un tractament jurídic i fiscal més favorable que quan el titular arrendador és una mercantil «.
Per argumentar aquesta tesi, la companyia detalla cinc situacions concretes en què la balança s’inclina cap al particular en detriment de les persones jurídiques:
Reducció fiscal. Els propietaris particulars gaudeixen actualment d’una bonificació en la declaració de la renda. En concret, d’una reducció fiscal estatal de el 60% dels rendiments nets que obtinguin de l’lloguer. «Reducció que es perdria si els arrendadors dels habitatges fossin persones jurídiques, excepte aquelles societats l’objecte social fora la inversió en habitatges i tinguessin un règim fiscal més favorable, com ara fons i grans forquilles d’immobles».
També quan els arrendadors dels habitatges són societats mercantils, la durada dels arrendaments és més gran, perquè en aquests casos els inquilins poden romandre arrendats fins a set anys; en canvi quan els arrendadors dels habitatges són persones físiques, el termini de durada dels arrendaments s’escurça fins als cinc anys.
Menys despeses. L’estudi també recorda que en el cas dels propietaris que són persones jurídiques, les despeses de gestió i de formalització dels contractes d’arrendament (advocats, agències immobiliàries …) han de ser assumits per ells, mentre que «quan els arrendadors són persones físiques, poden repercutir aquestes despeses als inquilins «.
Recuperar l’habitatge per causa de necessitat. Un altre dels avantatges dels particulars és que poden recuperar els habitatges arrendats en casos de necessitat (per exemple, necessitar la casa per si), abans de l’cinquè any de finalització dels arrendaments. En canvi, «un arrendador persona jurídica no podria fer-ho, perquè la llei limita aquesta causa de recuperació dels habitatges arrendats només a les persones físiques», detalla l’Agència Negociadora de l’Lloguer.
Recuperar abans l’habitatge en desnonaments. El cinquè benefici que destaca l’estudi és que, «en casos de desnonaments promoguts per arrendadors persones jurídiques, que no siguin grans forquilles d’immobles, quan els tribunals detectin que els inquilins arrendats estiguin en situacions de vulnerabilitat, poden suspendre els llançaments fins a un període de tres mesos, davant el mes de suspens en el cas d’arrendadors persones físiques «.
Publicat per IDEALISTA.